El centre històric

En aquesta ruta tractem de descobrir els llocs més característics del que entenem com el Benimaclet tradicional, el Benimaclet poble, el lloc on tot va començar des que el nostre suposat fundador MACLET establira la seua alqueria en aquesta fèrtil horta.

Per això, comencem el recorregut en la mateixa Plaça de Benimaclet, des de l’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ. Al costat, i mirant la font, es troba un dels locals d’oci més coneguts, que és el GLOP, en la planta baixa del conjunt d’habitatges que segons expliquen alguns, segles arrere va servir com a ajuntament del poble de Benimaclet.

A la seua dreta, al carrer Benicolet, recordem l’existència de la CARBONERIA, en aquest carrer, que, com a curiositat, antigament es deia “de Mitja Galla”.

En aquest lloc, se celebrava habitualment el MERCAT de la PLAÇA, substituït avui pel tradicional “mercat ambulant” rotatori de la ciutat, que es realitza tots els divendres.

Sense eixir encara de la plaça, en direcció cap al C/ de la Murta, i a la dreta, descobrim el CENTRE DE SERVEIS SOCIALS, edificat el 1999, en el lloc de l’antic Mercat que mai va arribar a funcionar.Cal destacar que en aquest mateix lloc, i amb unes dimensions importants, es trobava LA SABONERIA, tancant la plaça i creant un estret carrer el traç del qual queda avui com un atzucac entre aquell i el caseriu confrontant.

Seguint una mica més endavant, a la nostra esquerra, al C/ dels Sants, se situava el CINEMA D’ESTIU, en el lloc on avui es troba el popular LLAR CULTURAL DE BENIMACLET.

Eixint de nou al C/ de la Murta en direcció al mar, trobareu la placa de la LA SABONERIA, la utilització de sosa càustica de la qual encara avui dóna problemes als edificis que es van construir en part de l’espai que ocupava. Una mica més endavant, en la cantonada del C/ de Mistral es troba un dels edificis més característics del barri, les CASES DE TRENCADÍS, conegudes tant per la seua peculiar façana ceràmica, en homenatge a Gaudí, com pel fet que Almodóvar hi rodara escenes de la seua pel·lícula “La mala educació”.

Girem a la dreta pel C/ de Mistral fins a arribar a la cantonada amb el C/ d’Enric Navarro, on s’alça el DIPÒSIT D’AIGUA, que servia a un conjunt d’habitatges unifamiliars amb jardí davanter, que encara podem veure uns metres més enllà i també al carrer Germans Villonga, edificades per als treballadors del ferrocarril de l’època.

Passegem ara pel C/ d’Enric Navarro en direcció Oest per un dels carrers més comercials i populosos del barri, fins a arribar a l’encreuament amb el C/ DEL BARÓ DE SANT PETRILLO, l’artèria principal de Benimaclet des dels seus orígens, ja que era el camí original de connexió amb la ciutat de València.
En aquesta cruïlla es troba l’avui renovat CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL, lloc de reunió i d’activitats músicoculturals, de gran arrelament al barri, que segueix en plena activitat, animat ara per nous continguts.

Continuem cap a les vies del tramvia i arribem al lloc on se situaven les BARRAQUES DE TRAMOYERES, avui ja desaparegudes, al carrer homònim Reverend Rafael Tramoyeres.

Desfem les nostres passes i tornem a l’encreuament anterior, on es trobava el PATRONAT PARROQUIAL, lloc que va servir a diferents activitats al llarg de la seua existència, avui ja desaparegut.

Agafem el C/ de Leonor Jovani en direcció Oest i passem per davant del lloc on va estar l’enyorat CINEMA IDEAL, que després va ser utilitzat com a discoteca en els ja llunyans 80. Just en la part de darrere d’aquest cinema, al carrer Reverend Rafael Tramoyeres, es va situar també el CINEMA MAVIS, a la fi dels anys setanta.

Ens anem ara a l’Av. d’Emili Baró, girem a la dreta i pugem per aquesta important artèria comercial i de trànsit fins al lloc on se situa LA COOPERATIVA, edifici que encara avui funciona com a tal.
Ens encaminem amb direcció a Alboraia i girem pel C/ del Músic Belando, fins a creuar de nou amb Baró de Sant Petrillo. Ací es trobava l’ESCOLA DE CARMEN CRESPO, lloc on les xiquetes del barri rebien una formació escolar bàsica en diversos temes.

Avancem per aquest carrer, avui en part de vianants, fins a tornar de nou a la zona més antiga del barri, amb el seu caseriu original, en el qual podem degustar l’aroma i l’ambient típics del Benimaclet més autèntic, del barri amb olor a llenya, carrers estrets i cases boniques de poble, moltes d’elles restaurades. I també modernitzades o substituïdes amb criteris de màxim respecte al conjunt històric. En són una prova els dos pròxims exemples: Al C/ de la Rambla trobem un exemple d’habitatge contemporani de nova planta, la CASA AYM, un habitatge unifamiliar que s’estén com a estudi d’arquitectura, incloent un espai cultural en la planta baixa annexa, el MULTICULTURAL PROJECT ARQUITECTURA.

Seguint per aquest carrer i, en arribar a la monumental palmera de 12 braços, girem a la dreta per recórrer el C/ de l’Alegret, i veure una altra interessant operació de substitució:
El CO-WORKING ACONTRAPEU, edifici de nova planta, que funciona com a estudi d’arquitectura i co-working.

Arribem al C/ de Masquefa, cantonada amb el de Puçol, i sobre un dels seus blancs murs veiem la famosa PLACA que ens recorda permanentment que Benimaclet va ser (i encara avui segueix sent) un poble amb unes característiques pròpies i un sentiment fort de pertinença. Entre els seus veïns encara se sol sentir la frase: “Vaig a València a…”

En aquest punt, ens dirigim ara per l’estret C/ del Crist de la Providència cap a la GUARDERIA AISO, que avui dia es diu ESCOLA BRESSOL, una cooperativa educativa amb un fort compromís social.

En arribar al carrer Baró de Sant Petrillo, apareix, com un dels llocs més significatius del barri, la CASA DE PEPA NICOLAU, lloc on viu actualment aquesta artista i on, a principis de segle, els agradava reunir-se personatges de la cultura valenciana com Blasco Ibáñez, Joaquim Sorolla i Mariano Benlliure, i que segons agrada de relatar la seua propietària, encara avui dia semblen ressonar els seus comentaris.

Per a acabar el recorregut, tornem per Baró de Sant Petrillo i girem al carrer de La nostra Sra. de l’Assumpció, per a tornar a la plaça de l’Església, on se situa l’ALQUERIA DE LA XOCOLATERA, una botiga de queviures molt famosa al barri, amb una història peculiar.

Com a dada curiosa, cal destacar que hi va viure uns anys el poeta Carles Salvador mentre va treballar a Benimaclet.

Així doncs, donem per finalitzada aquesta interessant ruta pels carrers més antics del barri, havent descobert llocs avui absents, llocs que s’han conservat i llocs de recent creació que mostren que el barri segueix molt viu i en constant evolució.

Descarrega la ruta en pdf ací.

0 respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari