Durant un període de temps, va comptar a la 1a planta amb unes aules escolars (solament de xics), conegudes com “Les Escoles Parroquials”. Uns altres les recorden com les “Escoles de les Dretes”, perquè aquest era el nom de la formació política que les havia creat, però no era necessari que el pare de l’alumne ostentara la condició de soci en l’entitat, tots era admesos. Tenien dues aules i disposaven d’un pati d’esplai. Ocupava els baixos d’un edifici propietat de l’Església Parroquial, la qual el va recuperar en 1967, passant a anomenar-se des d’eixa data “Patronat Parroquial”.

Es tractava d’un saló similar al Casino Musical però encara més antic, que complia funcions lúdiques. La planta baixa era un bar, on anaven els iaios a jugar a cartes, al dòmino, etc. Allí es feien projeccions de cinema per als xiquets i, per una pesseta, es veien dues pel•lícules. També hi havia un saló on es podien fer reunions amb una zona de frontó a l’aire lliure, la qual es reconvertia en ocasions en cinema d’estiu i un xicotet escenari on es feien actuacions teatrals, més o menys de manera regular.

Es reunien al Patronat Parroquial moviments juvenils com a Joventut 68. Es tractava d’un moviment que no tenia arrel catòlica. Va ser el primer moviment obert i conscient de la força renovadora de la joventut. El seu objectiu era mobilitzar els joves, perquè cadascun desenvolupara les activitats que més li vingueren de gust: teatre, poesia, esport, música, etc. Es feien xarrades compromeses, excursions, exposicions, grups d’estudi, etc. Va durar només un parell d’anys. Aquest moviment va ser referència per a altres pobles.

L’edifici va ser enderrocat en la dècada dels 80, i poc temps més tard es va construir l’edifici d’habitatges actual.