El llunyà oest
Aquesta ruta recorre alguns dels llocs més allunyats del centre històric, una mica més allà del C/d’Emili Baró, l’avinguda d’Alfauir, antic camí de connexió amb Alboraia, i avui límit administratiu actual del barri, però molt lligats, des de sempre, a la nostra memòria col·lectiva.
Comencem el recorregut al C/de la Torreta de Miramar, quasi arribant al C/ de Dolors Marqués. És precisament aquest carrer el que recull el nom d’una alqueria molt volguda del barri, la GRANJA DE MIRAMAR, recordada per tenir aquesta típica construcció en altura de l’horta valenciana, la TORRETA DE MIRAMAR, orientant les seues vistes cap al mar Mediterrani.
Recorrem aquest carrer cap a l’Oest i creuem el C/de Dolors Marqués fins a acostar-nos al COL·LEGI CARLES SALVADOR, que rep el nom del famós poeta valencià que va viure i va treballar en aquest barri.
Seguim una mica més i, en acabar la tanca del col·legi, girem a la dreta pel C/ Viver, fins arribar on es troba l’ALQUERIA DE LA PURÍSSIMA, recentment restaurada i seu d’un Centre de Dia per a Majors dependents.
En arribar a l’Av. de Valladolid, girem a l’esquerra fins a l’Av. d’Alfauir, fins a situar-nos més o menys al punt on era l’ESTACIÓ DE SANT LLORENÇ, parada del “trenet” que feia el recorregut entre València i l’Horta Nord.
Creuem la Av. d’Alfauir i seguim cap a Alboraia, recorrent aquest eix viari de trànsit rodat dens fins arribar als voltants del C/de José Chabás, entre illes d’habitatges envoltades d’altes tanques i policies de seguretat.
Ens trobem a la part nova del barri d’Orriols, i no podem sinó queixar-nos d’aquest lamentable model de ciutat tan allunyat de la ciutat tradicional i moderna, que nega el valor del carrer com a lloc de reunió i que ha aflorat en aquests anys amb el “boom” immobiliari.
Just abans d’arribar al benvolgut ESTADI CIUTAT DE VALÈNCIA, del LEVANTE U.D., obra del gran arquitecte valencià Juan José Estellés, avui ocult per un centre comercial, arribem a l’IES RASCANYA-ANTONIO CAÑUELO, obra de J.M. Barrera, recentment finalitzat.
Envoltem l’Institut per la Ronda Nord, un nou cinturó per a la ciutat de València, i arribem al CENTRE MULTIUSOS DE BENIMACLET, obra de M. Cerdà i J. Asensi, que recull les demandes de diversos serveis del barri de Benimaclet.
Des de l’accés nord d’aquest edifici, on s’ha plantat un exemplar de GINGKO BILOBA, un arbre fòssil, tornem ja cap al punt de partida, pel C/ d’Emili Baró cap a València.
Just abans d’una famosa orxateria, està el solar on els veïns segueixen reivindicant la construcció del CENTRE DE SALUT DE BENIMACLET, que es demora indefinidament. Un cartell oficial és mut testimoni d’aquesta situació.
Unes illes més enllà, apareix l’edifici conegut com “LA PATATERA”, antiga discoteca Pachá i més tard Arena, avui abandonat a la seua sort, i sent una altra de les reivindicacions dels veïns com a centre social i/o cultural per al barri.
Arribem així al punt de partida, el C/ de la Torreta de Miramar, des d’on podem entrar de nou al centre històric de Benimaclet, i reflexionar sobre les vicissituds d’aquesta reivindicativa ruta.
Descarga la ruta en pdf aquí.
Deixa un comentari
Vols unir-te a la conversa?Sigues lliure de contribuir