CAMÍ DE LES FONTS
El camí de les Fonts connectava Benimaclet amb una part de l’horta de Vera així com amb el seu cementeri parroquial.
En l’actualitat el camí ha desaparegut a causa de la urbanització de finals del segle XX, el PAI Benimaclet Est i la construcció posterior de la Ronda Nord.
Com suggereix el seu propi nom, era un indret on proliferaven fonts i brolladors, els quals sembla que tenien el seu origen en les aportacions que en rebien de les sèquies de la riba esquerra del riu Túria. El subsòl arreplegava tal quantitat d’aigua què a la Plaça de Benimaclet s’hi arribava a formar una mena de llacuna on les dones hi anaven a llavar i, a l’alçada del que hui és el Centre Municipal de Serveis Socials, arribà a haver-hi un molí que aprofitava el curs de l’aigua. Dintre d’aquest local s’hi pot veure’n la mola.
És possible que resten traces d’aquests corrents d’aigua car, quan es feren les obres de clavegueram i col·lectors a la part Est del barri als anys 2008─2009, els treballs s’hagueren de paralitzar un temps al creuament dels carrers Mestre Buenaventura Pascual i Murta en descobrir-s’hi una important veta d’aigua.
Les fonts que hi havia es deien “del Llavaero”, “del Rosí”, “d’Albat” i “de la Murta”, d’on pren el nom el carrer corresponent. Totes aquestes fonts eren alimentades per la Sèquia de les Fonts, la qual, al seu torn, desemboca a la Sèquia de Vera i actualment no es fa servir per al reg.
Al camí de les Fonts, tot i el seu curt traçat, hi havia diverses barraques, alqueries i cases d’horta, totes amb el seu propi brollador: Casa Montanyana, Nieves, Alqueria Guardo, El Vixco, de la Viuda d’Asensi, El Buen Ladrón, El Marro, El Borriquillo. També hi ha dades segons les quals en 1871 hi havia una caseta que es feia servir com a carnisseria.
Més enllà de la “via xurra” (línia de ferrocarril que connectava València i Aragó) hi ha un caminet que ens duu a les alqueries de Serra, Sales i Mos de Burro.
El camí segueix i passa per la porta del Cementeri Parroquial fins trobar el Camí de Vera junt a Casa Xispa i la desapareguda Barraqueta d’Andreuet l’Atandaor, on acabava.