La Parròquia de l’Assumpció de La Nostra Senyora s’erigeix per Sant Joan De Ribera en el nadal d’1.594 en el mateix lloc on actualment es troba el temple, hi havia ja una petita ermita on els agricultors de la vega valenciana celebraven la festa dels Sants Patrons Abdón i Senén. En l’arxiu parroquial es troben els llibres de la Confraria dels Sants de la Pedra, que daten d’almenys 50 anys abans de la fundació de la parròquia. Tal ermita, abastaria l’espai del que avui dia és la cúpula i el presbiteri de l’actual temple i tenia la porta d’entrada per la paret que dóna al carrer de La nostra Senyora de l’Asunción.

D’aquella ermita fins a l’actual temple, tot han estat afegits. L’any 1693 es fa una primera reparació a fons de tot allò deteriorat. L’any 1745, després de 15 anys treballant en això, s’acaba de construir el campanar, que queda adossat al temple. Per aquells temps a l’església hi ha un Got dels Sants, on s’enterra. En l’actual presbiteri hi ha una petita cripta, on fa alguns anys es van treure algunes d’aquelles restes. En 1802, es configura definitivament el que és la nau central . Aquesta obra va estar a càrrec del “Cabildo Catedralicio”, en aquests moments encara titular del “Senyorio de Benimaclet”. Un segle després, en temps de D. Miguel Zaragozá, es construeix el que és el cor amb les seves columnes i s’instal•la l’òrgan. Per l’any 1956, s’afegeix l’ala lateral de l’Església i la cúpula.

Fa uns 20 anys, aproximadament s’acaba la Capella del Santíssim Crist de la Providència, remodelant-se també el presbiteri que es fa de forma semicircular, el mateix que la taula de l’altar, per orientar-ho cap a les dues ales del Temple. El promotor d’aquestes dues obres seria el rector D.Juan Luís *Orquín Roig. En la capella d’estil *neorrománic, destaca el sostre tallat a mà en fustes oloroses com el sàndal i ginebre, que representa la història de la salvació. Podríem destacar la curiositat i sentit dels tres últims quadres en els que apareix, en primer lloc, l’Església de València, representada per la Catedral. A continuació tenim un quadre en blanc i l’últim, representa la Glòria. Descobrim la incògnita del quadre en blanc: aquest serà la història per venir que encara no s’ha escrit, però que acabarà per al cristià, sempre amb la glòria.

Les imatges que estan ocupant els diferents altars, no són les originals de temps passats. En la nostra contesa civil de 1936, una de les parts va carregar amb tot allò religiós, campanes, imatges i alguns llibres sacramentals que van anar sent cremats a la mateixa plaça, dedicant-se el Temple a magatzem.

Després de la guerra, es van anar reposant les imatges mitjançant donacions, alguna del mateix escultor, que les va tallar i va donar-les per haver sortit amb vida d’aquests tres anys de terror. Unes altres van ser pagades per famílies benestants de *Benimaclet. La reposició de les quatre campanes també va ser sufragada per persones significatives d’aquesta localitat i tenen la seva inscripció en la mateixa campana.

Estils de la Parròquia Asunción de La nostra Senyora

L’estil reinante a l’Església és el neoclàssic, excepte en el recinte de la capella que és neorrománico. Ací els bancs també expliquen una història. En alguns d’ells, en els seus respatllers apareixen signes de l’alfabet, braille per a cecs.En la presacristía, destaca un fet original, ja que tenim situada una llosa sepulcral àrab amb caràcters cúfics. És l’objecte més antic que tenim de Benimaclet, doncs data de l’any 1000 aproximadament, encara que es va trobar en uns camps al segle XVI. És la làpida sepulcral d’un àrab creient. El recinte on es troba, podríem denominar-ho capella ecuménica, ja que en l’ornamentació coexisteixen símbols de les tres religions monoteistes que creuen en un sol Déu: la cristiana, la jueva i la mahometana. La reproducció de l’original, que està en el Museu de ceràmica José Martí, s’ha posat en net en una segona pedra i, en una altra tercera, la traducció en la qual comprovem d’una manera palesa la gran fe en Déu d’aquell àrab. El racó més antic que queda, de l’antiga ermita ja nomenada, de la qual procedeix aquest temple, està situat en el despatx parroquial, on existeix una finestra d’estil Gòtic.

Finalment, i de recent construcció, destaquem l’Altar del Sagrat Cor de Jesús (obra d’Antonio *Greses Ferrer, que la va regalar complint la promesa que va fer per sortir amb bé de la Guerra) gràcies a la iniciativa de l’actual rector Don José Antonio Varela Ferrandis.