L’eixamplament cooperatiu

Benimaclet, una vegada annexionat a la ciutat, comença a créixer sobre la seua horta. I ho fa d’una manera peculiar: mitjançant la construcció d’edificis d’habitatge gestionats com a cooperatives, creant un teixit urbà modern, a cavall entre l’illa de l’Eixample i l’edificació oberta, pròpia de la modernitat.

Iniciem el recorregut des de la Plaça i ens dirigim pel C/ de la Murta fins al C/ de Mistral. Ací comença el Benimaclet més modern.

Enfront de nosaltres, descobrim la primera illa d’habitatges destacable, la COOPERATIVA S. FRANCESC D’ASSÍS, realitzada a finals dels 50 pel llavors arquitecte municipal F. J. Goerlich, un exemple de racionalitat i discreció urbana.

Recorrem el C/ de Mistral en direcció Nord, girant cap al C/ del Lliri Blau, on apareix una altra illa de característiques similars, la COOPERATIVA LA PROSPERITAT, obra de l’arquitecte Fernando Bueso, realitzada també a la fi dels anys 50.

Arribem al final del C/ del Lliri Blau fins al COL·LEGI MUNICIPAL. Deixant-lo a la dreta i girant per la seua cantonada a l’esquerra, recorrem la seua vorera Nord, que mira al solar on estan els HORTS URBANS, i on se situava, fins a la seua desaparició, l’ALQUERIA DE PATACH.

Arribem ara a una zona que és exemple de la CIUTAT MODERNA per antonomàsia. Edificació oberta, blocs exempts d’habitatges, baixos comercials i grans espais enjardinats. Recorrent aquests carrers descobrim la diferent escala urbana entre els carrers medievals i la ciutat del segle XX.

Ací podem veure alguns exemples de BLOCS D’HABITATGES interessants, com els dos situats a la Plaça A. Sancho, realitzats per l’equip d’arquitectes Esquembre, Soler i Galarza, i el realitzat per J. L. Piñón, tots dos de finals dels anys 70.

Ens dirigim ara pel C/ dels Poetes Anònims, fins a creuar el C/ de la Murta i, davant nostre, apareix un edifici poc conegut: la COOPERATIVA BENLLIURE, obra de l’equip CSPT arquitectes. Es tracta de dos blocs volumètricament molt fragmentats que plantegen una manera de vida més social mitjançant espais de trobada a l’interior dels edificis per a gaudi dels seus veïns.

Enfront d’aquest, un edifici de marcat caràcter modern: el conjunt LES 5 FONTS, que es compon de 5 torres independents, sobre un basament comercial, envoltades de generosos jardins intermedis per a l’esplai veïnal.

Recorrent el C/ Reial de Gandia, descobrim a la nostra esquerra el lloc on s’erigeix un dels edificis més emblemàtics i polèmics del barri, si no de la ciutat de València: la COOPERATIVA ESPAI VERD, obra també del mateix equip d’arquitectes.

Aquest edifici va suposar una revolució a tots els nivells: estètica, funcional i conceptual. Espais comunitaris, pistes de fúting, jardins penjants, habitatges dúplex i tríplex, una muntanya artificial en el seu interior, tot cercant una nova manera de viure, social i en contacte amb la natura, en el límit de la ciutat, i sobre l’horta de Benimaclet.

Enfront d’aquest, a l’altre costat del carrer, està el COL·LEGI PARE CATALÀ, amb dues parts ben diferenciades, el col·legi original i a l’altre costat del pati de jocs, l’ampliació realitzada per l’arquitecte Carlos Campos.

Tornem sobre els nostres passos per arribar al C/ del Pare Alegre, per la part posterior del COTOLENGO DEL PARE ALEGRE, i ens dirigim cap a l’Oest fins que canvia de nom i passa a ser el C/ d’Enric Navarro.

El primer carrer a la dreta és el dels Germans Villalonga, on hi ha DOS EDIFICIS d’habitatges de renda lliure dels anys 60, obra de l’arquitecte E. Herrero i, a l’esquerra, la COOPERATIVA DE CASES BARATES, cases conegudes com els xalets dels ferroviaris, realitzats per M. Peset, l’any 1927.

Seguim cap avant i al cantó del C/ d’Enric Navarro amb el del C/ de Mistral, es troba el DIPÒSIT D’AIGUA.

Enfront nostre, a dreta i a esquerra, tenim 2 ILLES D’HABITATGES realitzades a principis dels anys 60 pels arquitectes C. Borso i R. Contell, en línia amb l’arquitectura racionalista centroeuropea, amb un marcat caràcter expressiu i formal.

Girem a la dreta i ens encaminem cap al Nord. En aquesta vorera descobrim ara la COOPERATIVA JOSÉ ANTONIO, amb un joc de terrasses en escaquer, realitzada per V. Aliena Goiti durant els anys 60.

Recorrem aquest carrer fins a tancar el cercle o girar a l’esquerra pel C/de la Murta, on hi ha les CASES DE TRENCADÍS, per tornar al punt inicial d’eixida, la Plaça.

Acabem així la nostra ruta per aquest sector del barri, on el creixement de Benimaclet s’ha anat traçant gràcies a diverses actuacions urbanes sota el sistema del cooperativisme i la realització d’una arquitectura moderna que ha anat definint un ambient urbà molt característic, en contrast amb el del centre històric del barri.

Descarga la ruta en pdf aquí.

0 respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari