Botiga de la Xocolatera

Data:
Adreça: calle Nuestra Señora de la Asunción
Arquitectes:

La botiga de la Xocolatera estava situada al carrer de La Nostra Senyora de l’Assumpció. Encara s’hi poden observar les seues portes, actualment tancades, ja que la família ha traslladat el seu comerç al carrer Utiel. El baix on se situava la botiga forma part d’una casa que tenia dues portes, una que dona a la plaça i una altra, en la part de darrere, on hi ha el corral. A l’estiu, treien les cadires i feien la tertúlia a la plaça. Expliquen que el primer pis de la casa, sobre la xocolateria, li’l van llogar al mestre Carles Salvador, qui va viure allí durant anys mentre va exercir de mestre a Benimaclet. Al carrer sense eixida, on dona la part de darrere d’aquest habitatge, li van posar Poeta Carles Salvador, en homenatge a aquest gran poeta.

Seguir llegint…

El nom de la Xocolatera ve del iaio José Pastor, que era xocolater. Per a fer la xocolata compraven el cacao, el molien i feien la barreja i, una vegada fet, ho venien per quarts de xocolata. Açò es va fer així fins que Sanitat va començar a demanar condicions sanitàries per al producte i, llavors, es va deixar de realitzar aquesta famosa xocolata casolana.

Al principi, el iaio José Pastor no disposava de botiga i repartia la xocolata per les cases. Més tard, va posar aquesta botiga de queviures a la plaça, aprofitant que la casa tenia una de les seues entrades per aquesta. El comerç tenia un gran mostrador molt alt i tant aquest com els prestatges de tota la botiga eren de fusta, a l’estil de les botigues d’abans. Les portes de la botiga sempre estaven obertes, i es pot dir que va ser un referent per al veïnat, ja que era un lloc de trobada, per tal com mentre compraven feien la tertúlia. A més de vendre fruita i verdura, funcionava com un ultramarins, perquè abans tot es venia a l’engròs: l’oli, a mig litre o per vuitens; els fesols, a pes i la fruita, en peces soltes; tot açò perquè en aquell temps no existien les neveres. Era una altra forma de vida. En l’època de la postguerra, obrien una espècie de cartilla i donaven uns cupons als clients; quasi totes les dones que compraven utilitzaven aquesta cartilla per a la compra extra de Nadal.

Avui dia, segueix existint la botiga de queviures “la Xocolatera”, que, encara que l’han traslladada a una cantonada del carrer Utiel, continua pertanyent a la mateixa família, mentre que la casa està habitada pel gendre del xocolater. Però la situació de la botiga, segons ens expliquen, ha variat molt, ja que “fa 20 o 25 anys compràvem el gènere en hortes properes i ara molts productes vénen de fora. Tot ha canviat molt i les persones més majors es queixen que ara res té el sabor d’abans, perquè es cull tot molt verd i després passa a les càmeres, mentre que abans tota la maduració era natural”.

0 replies

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *