Centre de Serveis Sociales

Data: fue construido en 1998-1999
Adreça: Plaza Benimaclet
Arquitectes: Adolfo Herrero Colás

© Manuel Cerdá Pérez

En este lloc es va alçar en els anys 1980 un mercat de barri de característiques molt elementals que, per desacords amb els venedors, no va arribar mai a entrar en servei.

L’edifici actual, va ser construït en 1998-1999, per l’arquitecte Adolfo Herrero Cues. Es tracta d’un immoble multifuncional que està destinat a Centre de Servicis Socials, amb vocació de funcionar en el futur, davant d’un hipotètic canvi d’ús, com a alcaldia pedània de l’antic poblat de Benimaclet. Esta hipòtesi, en la intenció del projectista -encara que sense l’expressa voluntat municipal- es manifesta en la presència, un tant folklòrica, del balcó aguaitat a la plaça. L’edifici se situa sobre el lloc on antigament hi havia una fàbrica de sabons, i posteriorment un molí del què s’ha recuperat un dels seus queixals, peça que s’exhibix en l’interior del mateix.

Els murs són de maçoneria i formigó en brut. Estan pintats en blanc i a la calç, amb grans buits animats amb colors ocre i blau d’acord amb la tradició local vernacula. Este tractament no sols constituïx un recurs expressiu que pretén establir nexes amb la tradició constructiva rural de l’arquitectura local; a més, aporta millores a l’aïllament d’este tipus de murs, reconeguts per la seua gran inèrcia tèrmica, contribuint sensiblement a l’estalvi d’energia.

Tal com resa la memòria del projecte, “…l’edifici actua com una extensió conformada per materials i textures pròpies d’arquitectures amb característiques comunes a tots els poblats de L’Horta… són materials protegits per la tradició constructiva mediterrània puntualment millorats, en algun cas, on esta no aconseguix els requeriments desitjats.”

Incidint a més en una visió contemporània d’estos al assegurar: “…textures i materials vagament familiars que persistixen en les arquitectures tradicionals sense mistificacions; escala domèstica i estricta volumetria sense cossos volats… llenguatges de la cultura mediterrània que Li Corbusier incorporaria a les seues arquitectures de Ronchamp i Chandigarh, i Wright a les seues de Taliesin West en Arizona.”

L’edifici està rematat amb una atractiva terrassa d’escampament a manera de solàrium que servix d’espai lúdic a una xicoteta cafeteria, obert generosament a les vistes sobre la plaça de Benimaclet.

  • Interior del Centro de Servicios Sociales - © Adolfo Herrero Colás

  • Escalera principal - © Adolfo Herrero Colás

  • Salas Polivalentes - © Adolfo Herrero Colás

  • Centro de Servicios Sociales en 2014 - © Luis González

  • Lucernario interior - © Adolfo Herrero Colás

  • Centro de Servicios Sociales - © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás

  • © Adolfo Herrero Colás