Es trobava en la plaça de l’església, al costat d’una vaqueria, en el carrer que actualment s’anomena Benicolet. La casa pertanyia a la família Bellver Laguarda. El seu nét Luis ens conta que quan la seua iaia Elvira Laguarda es va casar, es va posar a viure en ella durant tres anys, quan encara no era carboneria. Més tard, la va llogar a Vicente Mondragón qui va posar la carboneria allà cap a l’ any 40, i la van llevar cap als 70.
La part baixa consistia en una sala on es venia diferents classes de carbó, també llenya i aigua, tot això distribuït en xicotets departaments. Al fons de la mateixa se situava el corral, amb una xicoteta quadra per al cavall. L’habitatge estava dalt. La porta d’entrada a la carboneria era gran, de fusta plegable. El carbó es venia en sàries, un cabàs gran que s’utilitzava llavors per a transportar-ho pel seu poc pes i que també s’usava per a transportar carxofes i altres coses.
Seguir llegint…
Esta carboneria es va fer famosa quan va començar a utilitzar-se el petroli a València, ja que van començar a distribuir-lo allà també. La gent va començar a tindre foguerets de petroli per a cuinar. Tenien uns grans bidons amb un eix i mitjançant una xicoteta bomba s’extreia el petroli.Esta carboneria va desaparèixer al voltant dels anys 60.
Es trobava en la plaça de l’església, al costat d’una vaqueria, en el carrer que actualment s’anomena Benicolet. La casa pertanyia a la família Bellver Laguarda. El seu nét Luis ens conta que quan la seua iaia Elvira Laguarda es va casar, es va posar a viure en ella durant tres anys, quan encara no era carboneria. Més tard, la va llogar a Vicente Mondragón qui va posar la carboneria allà cap a l’ any 40, i la van llevar cap als 70.
La part baixa consistia en una sala on es venia diferents classes de carbó, també llenya i aigua, tot això distribuït en xicotets departaments. Al fons de la mateixa se situava el corral, amb una xicoteta quadra per al cavall. L’habitatge estava dalt. La porta d’entrada a la carboneria era gran, de fusta plegable. El carbó es venia en sàries, un cabàs gran que s’utilitzava llavors per a transportar-ho pel seu poc pes i que també s’usava per a transportar carxofes i altres coses.
Seguir llegint…
Esta carboneria es va fer famosa quan va començar a utilitzar-se el petroli a València, ja que van començar a distribuir-lo allà també. La gent va començar a tindre foguerets de petroli per a cuinar. Tenien uns grans bidons amb un eix i mitjançant una xicoteta bomba s’extreia el petroli.Esta carboneria va desaparèixer al voltant dels anys 60.