Es trobava en la plaça de l’església, al costat d’una vaqueria, en el carrer que actualment s’anomena Benicolet. La casa pertanyia a la família Bellver Laguarda. El seu nét Luis ens conta que quan la seua iaia Elvira Laguarda es va casar, es va posar a viure en ella durant tres anys, quan encara no era carboneria. Més tard, la va llogar a Vicente Mondragón qui va posar la carboneria allà cap a l’ any 40, i la van llevar cap als 70.

La part baixa consistia en una sala on es venia diferents classes de carbó, també llenya i aigua, tot això distribuït en xicotets departaments. Al fons de la mateixa se situava el corral, amb una xicoteta quadra per al cavall. L’habitatge estava dalt. La porta d’entrada a la carboneria era gran, de fusta plegable. El carbó es venia en sàries, un cabàs gran que s’utilitzava llavors per a transportar-ho pel seu poc pes i que també s’usava per a transportar carxofes i altres coses.