El cinema “IDEAL”, conegut popularment com a cinema “MELÓ”, es trobava al número 10 del carrer Leonor Jovani, encara que anteriorment se situava al carrer Greses. Era un cinema de poble, clàssic de l’època de mitjan el s.xx, dels anomenats de reestrena, és a dir, que projectava pel•lícules ja estrenades en altres cinemes de més categoria. Tenia sessions de dues i, a voltes, de fins a tres pel•lícules i funcionava tots els dies.

Constava de planta baixa i una altura. A la part de baix, per ser les entrades més cares, estava ple de butaques on s’allotjaven els de economia més benestant, i l’amfiteatre, la part de dalt vulgarment anomenada “galliner”, era territori de la mainada i de les parelles que aprofitaven la foscor per a donar-se algun bes que altre. Des de dalt es tiraven en ocasions corfes i restes de menjar a baix, la qual cosa originava discussions. Quan es feien curts de pel•lícula, la gent protestava i xiulava. Costava 4 o 5 pessetes entrar, en els anys 1950-60. Hi havia unes taquilles a l’entrada per a comprar el tiquet.

Se li coneixia popularment com a cinema “MELÓ”, perquè la gent acudia en les sessions de nit amb l’entrepà i la fruita (moltes vegades meló) i sopava mentre veia la pel•lícula. Alguns expliquen que des del galliner es tiraven les pells tant del meló, com d’altres fruites i desfets. Per tant, en aquell cinema es menjava i es bevia, però no hi havia res a la venda al seu interior. La gent comprava abans d’entrar, al quiosc de fusta que estava a les vies del Trenet, els xiclets, caramels, pipes, regalèssia, etc, per a consumir mentre durava la pel•lícula.

A principis de 1970 va deixar d’existir i el local es va transformar en la Discoteca “Mavis”. Era una època en la qual van proliferar aquest tipus de sales de ball. De fet tots els barris i pobles van arribar a comptar, almenys, amb una discoteca.

El “Mavis” no era una discoteca especialitzada en actuacions en directe, però encara així va haver-hi algunes ocasionals. Els veïns recorden actuacions de Camilo Sesto, AlBano, Bruno Lomas, etc.

La moda de les discoteques de la mateixa manera que va aparèixer, va desaparèixer. Així, amb la legalització del joc va arribar la moda dels bingos, i el MAVIS , va ser transformat en sala de bingo a principis dels 80. Aquesta activitat va durar escassos anys i, a finals dels 80, es va transformar en sala de festes.
Sent sala de festes va sorgir una polèmica, en permetre els amos del local l’actuació d’un grup de música nazi. El rotund rebuig del barri va fer reflexionar als amos i van anul•lar el permís per al concert. Recorden que a principis de la dècada dels noranta del segle passat, va deixar d’existir com a tal.