CAMÍ DE VERA – CAMÍ DE LA SENDA DE LA CARRASCA

Tant el Camí de Vera com la Senda de la Carrasca iniciaven el seu trajecte al final de “Transits”, l’actual “Primado Reig”, a l’est de Benimaclet, i es dirigien per l’horta en direcció cap al mar.

La Senda de la “Carrasca” començava al final de Primado Reig, després de la que ara coneguem com Casa Clemència. Tenia com a propòsit connectar amb la zona coneguda com “La Carrasca” (abans horta i avui ocupada per les universitats de Tarongers).

El Camí de la Senda de la Carrasca, als pocs metres de l’inici del seu recorregut, es trobava amb la “Casa “Palmer”, i un poc més endavant amb la “Casa Caballero”, alqueria del segle XVIII, encara que existeix possible referència d’Ascensió Duarte en el segle XVI. Aquesta alqueria va ser rehabilitada en la dècada dels noranta del segle passat, donant-li posteriorment una activitat com a seu administrativa, i quedant amagada, sense quasi visibilitat per al caminant, entre les instal·lacions del Poliesportiu de Benimaclet.

Seguint el camí i a escassos metres, es trobaven “Casa Guerra” i “Casa Catequisa”.

A partir d’ací la senda seguia entre horta i sèquies, creuant l’autovia de Barcelona fins a arribar a la Carrasca, on es trobava un baixador del “Trenet” de la línia Pont de Fusta–Grau.

La Carrasca era un lloc clàssic d’excursió fins al començament dels anys setanta del segle passat, molts joves de Benimaclet la utilitzaven per “anar a menjar la mona” els dies de Pasqua. Més d’una parella va sorgir d’aquelles excursions.

El Camí de Vera començava a l’altura de la “Alqueria Ximeno”, habitada en la seua part nord per Francisco Català, i per la part sud per Valero Monrós. Creuava el Camí de Trànsits (Av. Primado Reig) entre l’actual caserna de la Guàrdia Civil i la Casa Clemència, i continuava el seu llarg recorregut entre alqueries i hortes fins a arribar a la Malvarrosa.

El Camí s’obria cap a l’esquerra, deixant a la seua dreta “ l’Alquería dels Creus”, que es trobava al costat del ara conegut com carrer Ramón Asensio .

Més o menys a eixa altura hi havia en els anys 60 i 70 del passat segle un camp que no es conreava mai, i que els xiquets del barri, especialment els de “La Colmena” i els dels carrers la Pobla Llarga i Les Maduixes utilitzaven per a jugar interminables partits de futbol. A eixe camp l’anomenaven popularment “Camp de las mariquitas”, perquè, no se sabia per quin motiu sempre hi havia eixe tipus de animalet volador de color roig i punts negres.

Seguia el seu camí, ja realitzant una corba a la dreta fins a passar prop de la “Casa Cafís–Xalet Vista Alegre” coneguda com “Xalet Martí”, on actualment se situa la Junta Municipal de Districte, i més endavant pel barri de Santa Ana -zona on avui s’ubica l’IES Ferrer i Guàrdia-.

Als pocs metres deixava a la seua dreta les “Càmeres Beccari i “Casa Cucaleta”, encara en peu però deshabitada. Una víctima més del PAI Benimaclet Est.

A la seua esquerra es trobava en els primers anys dels setanta, el camp de l’equip de futbol de Benimaclet.

Més endavant es creuava amb la “via xurra”, la línia fèrria que connectava València amb Aragó, i de seguida deixava a la seua esquerra “Casa Pelillo”, “Casa Fusques”, i “Casa Chispa”. Totes elles enllaçant amb el Camí de les Fonts i properes al Cementeri Parroquial de Benimaclet.

Continuava el seu camí de corbes passant l’autovia de Barcelona en diciecció cap a la Malvarrosa.

A uns 500 metres després de passar l’autovia, i a l’altura de l’actual edifici de Belles arts de la Universitat Politècnica, es trobava la “Font de l’Amor”. La font els anava molt bé a totes aquelles persones que feien eixe recorregut o treballaven a l’horta.

Avançant pel camí ens deixàvem (encara ens seguim deixant) a la nostra esquerra el Restaurant “Casa Famós” i “l’Ermita i Molí de Vera”. El Moli de Vera data del segle XV, i va deixar de funcionar com a tal fa més 60 anys.

Casa Famós és un famós restaurant amb molta història darrere. Veure enllaç.

http://wikipaella.org/blog/el-famos-historia-viva-de-la-huerta-valenciana/

El camí seguia, i ens trobàvem a l’esquerra, a uns 50 metres del camí, una font natural d’aigua fresca i netíssima que brollava des de la terra. Altra bona ocasió per refrescar-se i descansar sota l’ombra dels arbres.

Poc després creuàvem la línia fèrria València–Barcelona -avui passa subterràniament-, i de seguida se’ns presentava a la nostra esquerra l“Església de Vera”. Aquesta Església va ser lloc d’acolliment i tancaments de sindicats, moviments veïnals, i partits polítics clandestins, en els anys seixanta i setanta del segle passat.

Ací el camí s’acostava cap a la seua fi. Estem ja al barri de la Malvarrosa, amb la vista de la platja al fons, i la casa de Vicent Blasco Ibáñez a la dreta.

La famosa, i ja quasi desapareguda horta de Vera, comptava amb nombroses barraques, alqueries, i cases d’horta, la immensa majoria ja desaparegudes a causa de les contínues ampliacions de la Universitat Politècnica. Recordem algunes d’elles:
“El Forn de Bola”, “Casa Mellà”, “Casa Amo Patilla”, “Casa Simó”, “Casa Juanita i Noguera”, “Casa Pere”, “Casa El Mellat”, “Casa El Picatós”, “Casa Micalet de Noguera”, “Casa Juaneta”, “Casa El Xato”, “Casa Costella”, “Casa els *Marsans”, “Barraca de Molina”, “Barraques del Cabut i Conole”, “Casa Marieta (Els Sanchis)”, “Casa *Blaiet”, “Casa de Ramón el de Sofia”, ”Casa el Banquet”, “ Casa del Culo Quiero”, “Casa l´Antiga del Sanchis”, “Barraca de Cremón”, “*Alqueria de Coll”, “Barraca del tio Xaco (Paco)”.

Part d’aquest relat i descripció la realitza un veí que en la seua infantesa va jugar pels camps i sèquies del començament del Camí de Vera i del Camí de la Senda de la Carrasca, “apropiant-se” d’alguna tomaca, alguna panotxa, carlota, o cacauets, cultius que per aquella època eren freqüents a la zona.

I que també ha comptat amb l’ajuda d’un agricultor natiu de Benimaclet, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, i que gràcies a la seua memòria i coneixement de tota l’horta de Benimaclet, hem pogut recopilar els noms i sobrenoms de les persones que vivien a les cases, alqueres, i barraques d’aquests dos camins.



0 respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari