Centre Multiusos Benimaclet
Data: Fue construida en 1986
Adreça:
Consiste en tres edificios
Unidad 6 de la Policía Local de Valencia, calle C/Emilio Barò, 21
Centro de Actividades para mayores, calle C/Emilio Barò, 87
Escuela Taller para jóvenes
Arquitectes: Manuel Cerdá Pérez y Joaquín Asensi Roig por la empresa CYES Infraestructuras S.A. y posteriormente trabajaron junto al arquitecto Juan José Garrido y la empresa Singularq S.L.P
El Centre Multiusos va ser dissenyat pels arquitectes Manuel Cerdá Pérez i Joaquín Asensi Roig, i construït de 2010 a 2011 per l’empresa CYES Infraestructures S.A., junt amb la que van resultar guanyadors del concurs convocat amb este fi. Posteriorment van treballar junt amb l’arquitecte Juan José Garrido i l’empresa Singularq S.L.P., a qui l’Ajuntament va encarregar els treballs de direcció d’obra.
Consistix en tres edificis: Unitat 6 de la Policia Local de València, Centre d’Activitats per a majors i Escola Taller per a jóvens. Va ser el resultat d’un concurs convocat per l’Ajuntament de València, amb càrrec al Fons Estatal per a Ocupació i Sostenibilitat Local (FEESL,) és a dir, un projecte per a dinamitzar l’activitat econòmica en el sector de la construcció en els primers anys de la crisi que va patir el país.
El Centre té quatre cossos orientats al sud, units per una llarga peça elevada que els creua, alineada a la C/ Emilio Baro. Baix d’esta s’ubiquen els accessos a les distintes peces i els seus patis. Mitjançant un mur de formigó revestit de policarbonat es protegix el conjunt del soroll del tràfic l’Avinguda Alfauir.
La peça més al sud és el centre de majors, connectant el seu pati amb el futur centre de salut adjacent, llarg temps esperat pels veïns del barri i la reivindicació del qual persistix encara hui en dia. El següent és l’escola taller, obert al pati i utilitzant part de la peça elevada. Les dos últimes peces resolen el programa de policia local, completant la peça elevada que dóna resposta urbana al barri.
Els patis permeten la circulació de la brisa marina per tot l’edifici obrint els espais d’ús a l’orientació sud, potenciant el gradiant de temperatures entre les façanes nord-sud, optimitzant les ventilacions creuades de l’edifici. L’edifici advoca per la utilització de sistemes naturals d’eficiència energètica evitant al màxim la utilització de costoses tecnologies destinades amb este fi.
Un sistema constructiu prefabricat de lloses alveolars, estructura metàl•lica, panells de formigó i revestiments de façana en alumini i policarbonat, van aconseguir reduir els terminis i processos d’execució, així com permetre un major control i qualitat d’acabats.
No obstant això, altres aspectes del projecte en què es plantejaven solucions tecnològiques més avançades van ser rebutjats, perquè una de les característiques del concurs era el donar treball a professionals del ram de la construcció que estigueren en l’atur. Les esmentades solucions eren incompatibles amb la utilització de mà d’obra més tradicional, per la qual cosa moltes de les seues solucions constructives finalment es van realitzar amb tècniques menys avançades.