La maquinària reivindicativa comença a funcionar, arreplegada de signatures, assemblees informatives, concentracions, reunions amb la Conselleria d’Educació. A diferència d’altres reivindicacions anteriors, en poc més d’un any es va aprovar la construcció d´un nou Institut.
La Coordinadora Pro nou Institut proposa que el nou Centre es construirà en dos solars (11.000m2 i 4.800m2 respectivament), grafiats com a educatius dins del PAI Benimaclet- Est (entre el col.legi Patronato i l`horxateria Els Sariers). Com que el PAI estava paralitzat i aquestes parcel.les tardarien temps en cedir-se a l’Ajuntament, es va optar per construir en una parcel.la situada al PAI D’Orriols junt a l’Avinguda d’Alfahuir.

L’IES entra en funcionament a setembre del 2005, s’anomenà Rascanya per la seua ubicació a la partida del mateix nom. En agost del mateix any mor Antonio Cañuelo, veí de Benimaclet i membre actiu del moviment veïnal durant més de vint anys. Va formar part de la Junta Directiva de l’Associació de Veïns de Benimaclet i president de la Fededració d’Associacions de Veïns de València, càrrec que exercia en el moment de la seua mort. Antonio formà part activa de la Coordinadora Pro Institut i es mereixia un reconeixement i homenatge a tot el seu treball en el barri, pel que es va proposar que el nou Institut també portara el seu nom. Després d’algunes incomprensions que no s’entengueren des de l’Associació de Veïns, reberem el recolçament per que l’Institut s’anomenara I.E.S. Rascaña-Antonio Cañuelo, fet que dona satisfacció a tot el moviment veïnal i a les persones que treballen i lluitaren colze amb colze junt a Antonio Cañuelo.