Molí del Farinós

Fecha: en 1887
Dirección: está localizado justo a mitad camino entre el barrio de Benimaclet y Alboraya
Arquitectos:

El Molí de Farinós, està localitzat just a meitat camí entre el barri de Benimaclet i Alboraia, de manera que la meitat del molí pertany al terme municipal de València i l’altra meitat al d’Alboraia. La primera petició per a la seua construcció és de l’any 1792, quan Antonio de Palavicino va sol•licitar l’establiment d’un molí fariner, amb dos moles corrents i una de descans, en la sèquia escorrentiu de Navarro, camí de Benimaclet a Vera, en la partida de Rafelterrás. El projecte es va poder iniciar el 1817 per part del nou propietari Tomàs Benet, després de les múltiples objeccions que es van presentar a la seua construcció, entre d’altres les del molí veí de Masquefa. A mitjan segle XIX, figura en l’inventari realitzat per Madoz i el 1887 apareix com a molí fariner.

Seguir llegint…

La planta actual del molí consisteix en una nau allargada disposada de forma transversal sobre el caixer de la sèquia de Vera i dotada de dues crugies paral•leles i separades per una filera de pilars. El casal té dues plantes i una coberta de teules a un sol vessant orientat cap a la façana del darrere, per on entra la sèquia. La porta d’accés està situada en la façana lateral meridional i disposa de nombroses obertures o finestres en les façanes principals i en ambdues plantes de l’edifici. La fabricació dels seus murs és majoritàriament de maçoneria, combinada amb la rajola. La part hidràulica consisteix en la pròpia sèquia de Vera, que amplia lleugerament el seu caixer per a disposar una entrada al còrrec del molí i un abocador per a la circulació lliure de l’aigua.

Ambdós passos d’aigua estan separats per un petit tallamar, i les galeries que generen sota el molí estan cobertes per una volta de canó realitzada amb rajoles. Al llarg dels anys se li van anar adossant altres cossos amb factura més moderna i usos més clarament de residència i de funcions agrícoles i de corral.

L’estat actual del molí és bo, ha viscut reparacions que han preservat el conjunt, sens dubte pel manteniment dels usos residencials durant la segona meitat del segle XX, encara que l’ús moliner haguera desaparegut. En canvi, la part hidràulica ha estat alterada en major mesura, ja que el caixer de la sèquia es troba totalment recobert amb parets de formigó enrasades al nivell dels camps de cultiu. Les rodes del molí han estat desmantellades de la seua ubicació original i la maquinària ja no existeix.

0 replies

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *