Alqueria Serra
Fecha:
Dirección:
Arquitectos:
Aquesta alqueria està catalogada com a BRL (bé de rellevància local), i per això, queda recollida al Catàleg de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València. No obstant això, actualment es troba en estat de degradació i ruïna. És en aquest sentit que, des del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, César Guardeño, membre del mateix i expert en el patrimoni valencià, explica que en breu comunicaran a l’Administració Pública, l’estat deplorable d’aquest BRL, perquè hi posen remei.
Com s’observa en la seua fitxa BRL: “Apareix aquest nom d’Alqueria de Serra en el plànol d’Ascensió Duarte de 1595, que recull Francisco Antonio Cassaus un segle després. […] Els buits s’esboquen a la manera del s. XVIII, per la qual cosa podríem dir que la configuració actual de l’alqueria de Serra podria situar-se cronològicament en aquesta època, encara que l’existència d’una alqueria amb el mateix nom i en el mateix lloc, ens faça pensar en la permanència en el temps de la toponímia o en la reconstrucció d’un antic edifici.”
L’Alqueria Serra de Benimaclet es trobava en la senda de la Carrasca, al costat del cementeri de Benimaclet. Se situava al costat de l’antiga via Xurra, propera a l’antiga fàbrica de llet El Prado. Avui dia, està entre la Ronda Nord i l’Autopista del Mediterrani.
És una alquería de les quals en l’horta valenciana es denominen com a “moruna”: porta de mig punt i orientada cap a migdia. En la Guerra de la Independència ja apareix en els mapes, circumdada de llocs de guàrdia per les tropes franceses i ja apareix amb el nom de Serra; de fet, el camí que du fins a ella també es diu Serra.
Pel que sembla, la família Serra és arrendatària i els amos són altres persones a qui segueixen abonant un arrendament. En l’actualitat, encara hi ha uns germans Serra que viuen. Són dues dones i l’oncle Paco, que és qui ocupa de l’arrendament en l’actualitat.
Els sòls i sostres són de bigues i canya, i tot està mig derruït. S’observen cordes i sogues, canyes i canyissars trencats dels que s’usaven per a criar cucs de seda. Els envans interiors de la casa són de canyís recobert de guix. La cuina es manté bastant bé i també l’habitació, amb una finestra que dóna a l’est.
Hi ha una peça gran amb diversos pisos de canyís per al cuc de seda i alguns es mantenen perfectament, així com la magnífica i enorme ximenera que es veu per l’exterior. Les teulades tenen un bon aspecte i també els enormes murs. Fa l’efecte que les finestres mantenen la fusta original, desgastada pel vent, la pluja i el sol.
El corral té una porxada al voltant, ja que allí es criaven més de cent capolls de cucs de seda, com a complement de l’economia agrícola, a més dels galliners. Hi ha atifells de conreu de tot tipus, atés que la casa disposava de carro, cavall i es llaurava amb cavalleria. La casa tenia un porxo que ja no existeix per sobre de la porta d’entrada. Alguns arbres antics encara segueixen en peu. Diuen també que tenia deu o dotze vaques.
El que més impressiona d’aquesta alquería és la seua grandària, la grandesa d’aquest edifici rectangular denominada l’alqueria de Paco Serra.
