Barri de Santa Anna
Data:
Adreça:
Arquitectes:
El desaparegut “barri de Santa Anna” estava situat lluny del nucli central de Benimaclet i a l’altre costat de les vies del popular trenet (Ver Luchas del trenet), a mitjan camí entre l’estació i la casella. De no haver desaparegut, se situaria actualment en el conegut com a “parc de la via” i en part de l’I.E.S Ferrer i Guàrdia, per on passava el camí de Vera.
Els veïns ens conten que hi havia al voltant de dotze cases en cada fila i és recordat com un “barri” d’obrers, separat de Benimaclet. Açò era així perquè encara que se situara al costat de Benimaclet i molt pròxim a l’estacioneta, accedir a ell era complicat perquè havia de fer-se des del Camí de Trànsits (actual avinguda Primat Reig) i a través del Camí de Vera.
En la dècada de 1940 ja estava consolidat com a tal, és a dir vint-i-set parcel•les edificades entorn de dos carrers, el de Santa Anna i el de Sant Joaquim. Este xicotet barri tenia inclús les seues pròpies festes, que se celebraven en Santa Anna, el 26 de juliol. A més tenien dos botigues d’ultramarins.
Pareix que en el seu origen les alineacions del primer carrer a construir-se, de Santa Anna, van seguir la pauta d’una gran casa existent, amb planta en forma de L abraçant un gran jardí en la seua part posterior. La resta de parcel•les estaven ocupades per les denominades “cases rurals d’origen modern”, les típiques cases a una mà o a dos mans amb un xicotet pati o hort posterior i cobertes de teula a dos aigües paral•leles a la façana principal. Entre abril de 1929 i gener de 1930, per iniciativa de Vicente Oltra Suría, l’important arquitecte valencià Javier Goerlich va projectar i va dirigir la construcció de quatre noves cases en el carrer de Sant Joaquim que responien fidelment a esta tipologia tradicional, adaptada en estos casos a “cases compactes de tres crugies i dos altures” que albergaven dos o quatre habitatges, amb el menjador sempre en la central directament connectat amb el pati posterior en planta baixa i amb una galeria en les plantes altes.
El “progrés” se les va portar per davant en la dècada de 1980, com a conseqüència de la transformació urbana del barri. Per tant, va estar en peu fins a la construcció dels edificis de les mil habitatges del denominat “Parc Universitat”, o siga els edificis del carrer Guàrdia Civil. Res queda d’este barri popular, tan sols la guia de carrers conserva el carrer de Sant Joaquim, ara situada junt amb l’Institut d’Ensenyament Secundari “Francesc Ferrer i Guàrdia”.