Barri de Mascarell

Data:
Adreça:
Arquitectes:

L’anomenat barri Mascarell era un carrer amb dos fileres d’unes vint cases en cada part, situat en el quadrat conformat pels carrers Emilio Baro, Albocàsser, Dolores Marqués i Doctor Vicente Zaragozá, però se situava de forma diagonal pel que no correspon amb l’estructura actual dels carrers.

Ara, en ple segle XXI, ens resulta curiós saber que durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1939) es van construir a Espanya el nombre més gran de cases barates de la història, amb gran diferència respecte al període anterior i al republicà. En este entorn situat al nord de les vies del “trenet”, es van edificar en la dècada de 1920 dos importants grups d’estes vivendes, promoguts l’u per la Cooperativa d’empleats de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV) i l’altre per la Cooperativa “La Prosperitat”. Del primer queden encara algunes de les 32 finalment executades, dissenyades en 1927 i 1928 per l’arquitecte Marià Peset Aleixandre per a l’entorn de l’Estació; mentres que del segon no roman cap rastre. Este últim grup, conegut popularment com “Barri Mascarell”, es va construir en 1925 entre les vies del “trenet” i El Camí nou d’Alboraya en un solar propietat dels comtes de Trénor, també marquesos de Mascarell de Sant Joan. A pesar d’estar molt prop de Benimaclet, no es percebia com un barri integrat en el mateix i els veïns ho recorden en origen com un barri de treballadors de la xarxa ferroviària.

Seguir llegint…

El seu autor (probablement l’arquitecte Ángel Romaní Verdeguer perquè també va projectar cases barates en estos anys per a la cooperativa “La Prosperitat” a Godella) va dissenyar 15 d’estes cases en filera i a cada costat d’un carrer central ple de moreres, retolada des del seu origen com a carrer del marqués de Mascarell. Els veïns les recorden com“unes casetes xicotetes, amb balconets i pintades de calç”. Cases a dos mans d’una sola planta, amb un xicotet pati o hort i cobertes a dos aigües paral•leles a la fatxada principal. Eren cases compactes de dos crugies, amb el menjador sempre en la central i connectat directament amb el pati posterior, amb la cuina i amb una xicoteta neteja adossat a la fatxada posterior. Van ser construïdes per mitjà de préstecs concedits per la Caixa de Previsió Social del Regne de València que s’havien d’amortitzar als 30 anys. Les seues elementals fatxades, basades en la simple repetició de tres buits (porta d’accés i dos finestres), ocultaven uns interiors molt correctament executats amb materials i mobiliari moderns (paviments hidràulics, portes amb vidrieres, taules i cadires inspirades en les “thonet” de l’època, llums, rejerías i sanefes decorades amb motius modernistes i decò,…).
El “progrés” va ser assetjant gradualment al grup i els seus habitants es van veure obligats a traslladar-se a altres llocs del barri o de la ciutat. Les cases, ja buides, van ser sent ocupades i maltractades.

És per això que depenent de l’època que recorden, alguns diuen que era perillós passar per ací i altres, no obstant això, ho recorden com un lloc on acudien quan eren xiquets, on pujaven als arbres i jugaven a agarrar.

Quan totes les cases van quedar deshabitades (a mitjan dècada dels huitanta del segle passat), algunes d’elles van ser ocupades per diverses famílies que van degradar la zona acumulant brutícia, tripijoc de drogues, etc. En una batuda efectuada per la Policia Nacional van trobar en les cases diversos materials robats.

Entre els anys 80 i els 90, se van anar construint els edificis actuals, per la qual cosa les casetes del barri Mascarell van ser desapareixent progressivament, fins que quan es va obrir el pas de la via del carrer Dolores Marqués va desaparéixer tot el barri per complet.

0 replies

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Sigues lliure de contribuir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *