Casa Cafís – Xalet Vista Alegre

Data: principios del siglo XX
Adreça: Carrer de la Guàrdia Civil, 19
Arquitectes:

Situada al carrer de la Guàrdia Civil, la casa Cafís data de principis del segle XX i era la casa de camp residencial de la família Martí, una família burgesa. Els “senyorets” vivien en l’avinguda del Regne i utilitzaven aquest xalet com a casa d’estiueig. Al costat de la casa, hi havia una casa per al servei. Així ens ho expliquen les nétes dels propietaris que van treballar per a la família Martí i que van viure allí gran part de la seua vida. S’encarregaven del manteniment de la casa i els terrenys d’horta que tenia al voltant, així com dels cavalls i altres animals per al consum propi. Tenien també un ampli jardí, amb un jardiner a sou que s’encarregava que es mantinguera vistós tot l’any. També hi havia una terrassa, en la qual la senyora s’asseia a prendre el sol, així com un mirador adornat amb vidres de colors, que han desaparegut.

Seguir llegint…

El nom de casa Cafís té una explicació. Expliquen que l’amo d’aquesta casa posseïa molts terrenys, tant a Benimaclet com en altres zones de València. Així, sembla ser que, quan explicava el que tenia, deia: “Jo en tinc tantes cafissaes” i repetia tantes vegades el nombre de cafissaes que tenia, que es va quedar amb el nom de Casa Cafís. Una cafissà és una mesura antiga valenciana que correspon a 12 fanecades. Així mateix, la fanecada és també una mesura agrària de superfície, bastant variable segons regions. A València una fanecada correspon a 831 m2. Pot ser que la procedència de la cafissà vinga del terme cafís. El cafís és una mesura de capacitat per a àrids, usada a Espanya. Com moltes mesures antigues, no té unitat, sinó que en cada zona té valors diferents. Es compon de vuit fanecades, 24 quartars i 96 almuds o mesurons. No obstant això, hi ha gran varietat de còmputs segons les regions. Es deia cafissada a l’extensió de terreny que es pot sembrar amb un cafís de gra. Açò probablement va derivar en cafís i cafissà en la regió valenciana.

Durant la guerra civil, els propietaris van demanar permís als senyors per a poder oferir la casa als evacuats de la guerra. Hi va arribar a haver 60 persones protegides. A més, el propietari, fidel als seus senyors, va arribar a amagar les joies i objectes de valor perquè no els robaren. També van haver de tapiar la mare de déu que hi havia a l’interior de la casa per evitar problemes. Disposava d’un ampli refugi, que cada vegada que se sentien bombes, s’utilitzava sense pensar.

Al costat de la casa, va ser construïda una fàbrica de la qual també eren amos els Martí i de la qual actualment queda el testimoniatge únic de la ximenera que hi ha a pocs metres de la casa. Es tractava d’una fàbrica de conserves de verdures, sobretot tomàquet, en la qual hi havia molts treballadors. Va funcionar fins a 1956, segons recorden.

Els propietaris del xalet van treballar fins a més tard de 1968. Quan van deixar de treballar, el senyor els va construir un segon pis damunt de la casa de servei perquè pogueren viure allí fins a la seua mort, i va contractar a altres propietaris més joves. Segons recorden, la casa va ser utilitzada fins a 1980.

Aquest xalet és avui dia un edifici d’ús públic, conegut com a Xalet Martí, pel cognom dels seus últims propietaris. Allí es troba la Junta Municipal d’Exposició, on es realitzen diverses gestions administratives corresponents als districtes 6, 14 i 15 de València.