Cooperativa “Espai Vert” és un edifici residencial de 108 habitatges i locals, situada en el carrer C/Músic Hipólito Martínez 16. Va ser construïda en 1986, per CSPT, i gestionat per la Cooperativa de habitatges Espai-Vert. Esta cooperativa d’habitatges va suposar un valent i polèmic exercici arquitectònic.

Tant este edifici com la Cooperativa Benlliure tenen un comú denominador: Als cooperativistes se’ls oferia la possibilitat de què el seu futur habitatge no havia de ser “convencional” ni en la seua concepció ni en els seus acabats. Per i per a això, mitjançant una representació triada per votació en Assemblea General, podien participar en la supervisió del projecte, control dels contractes, elecció dels materials d’acabat i supervisió periòdica de la seua execució. Este procés interactiu entre els arquitectes i cooperativistes plantejava una alternativa més social en el mercat d’habitatges de l’època, en sintonia amb semblants propostes desenvolupades en altres llocs d’Espanya i Europa.

Conforma una contundent imatge en la silueta del barri de Benimaclet, amb els seus habitatges abancalats oberts a la millor orientació solar. L’edifici es troba per això girat 45é respecte a la trama urbana del barri, quelcom que va ser molt criticat i complicat de defendre enfront de l’Ajuntament de València. No obstant això, l’interès dels arquitectes va aconseguir que tots els habitatges gaudiren de la millors característiques climàtiques gràcies a esta decisió, purament bioclimàtica, tan de moda hui en dia.

El volum, amb una escala urbana molt diferent del que era el nucli urbà, va ser també molt contestat al suposar-se com una barrera enfront dels vents del mar i la vista cap a l’horta. Encara hui en dia marca una fita en un lloc que continua sent perifèria urbana de la ciutat de València.

Es va realitzar en 2 fases, amb sistemes de construcció prefabricats, i encara està inacabat, a causa del desplaçament de molts dels socis fundadors quan es va pressupostar el projecte per diverses constructores l’execució de l’edifici, ja que, donada la seua singularitat i complexitat, difícilment es trobaven patrons de comparació pressupostària.

Ens trobem davant d’una oportunitat de gaudir d’una altra manera de fer i sentir l’arquitectura. Es compon de múltiples tipus de habitatge arraïmats entorn d’una muntanya artificial i espais comuns, carrers elevats, jardins, piscina i pista de fúting interior. Els seus habitants se senten orgullosos de pertànyer a un edifici especial, en el que cada un gaudeix d’un habitatge particularitzat, responent a les seues necessitats vitals, en un entorn que no es troba en un altre lloc de la ciutat.