I.E.S. Ferrer i Guàrdia

Data:
Adreça:
Arquitectes:

A partir dels anys 50, Benimaclet visquè un intens creixement urbanístic degut a múltiples factors. Entre finals del setenta i principis dels huitanta no tenia Institut de Batxillerat. Els joves alumnes s’havien de desplaçar als Instituts d’altres barris com ara el Benlliure al carrer Alboraia i el Isabel de Villena a la platja de les Arenes i també al Ramón Llull al barri de Sant Josep. Tots funcionaven amb ocupació màxima pel que era urgent la construcció d’un no institut a Benimaclet. Per a organitazar la lluita, es va organitzar la Coordinadora Pro-Institut formada per AMPAS dels Instituts Benlliure i Ramón Llull, així com dels col.legis Pare Català, Carles Salvador, Col.legi Municipal, Escola Infantil Bressol, Col.legi concertat Claret i l’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet.

Seguir llegint…

Encara no estava aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana de la ciutat de València, però existien diversos Plans Parcials en què quedaven especificats el destí de les distintes parcel•les. En el Pla Parcial de la zona sud-est de Benimaclet es trobava un barri denominat Santa Anna, compost per una desena de cases, i en el citat Pla Parcial es contemplava la seua desaparició per a destinar-ho a ús escolar.

La Coordinadora Pro-Instituto va triar la dita parcel•la per a reivindicar la construcció de l’Institut, i al començament de la primavera de 1987 es va dur a terme una gran manifestació, en la que van participar més de 1000 persones, que va recórrer el barri fins a arribar a la parcel•la en qüestió.

Després de moltes reunions amb l’Administració Municipal i Autonòmica, així com tancaments, arreplegues de firmes, concentracions, etc. es van aconseguir salvar els molts tràmits burocràtics que van sorgir: expropiació d’una altra xicoteta parcel•la per a poder arribar als 10.000 m2 exigibles en aquell moment, desviació de la séquia de Mestalla, etc. A pesar d’això, la terminació de l’obra s’eternitzava, i no va ser fins al curs 1991 – 1992 quan es va posar en funcionament el tan necessitat Institut.

Abans de la seua inauguració, la Coordinadora va proposar que el nou Institut portara el nom del gran pedagog llibertari del segle XIX, Francesc Ferrer i Guàrdia.