La Cooperativa

Data: fue fundada entre los años 1910 a 1912 y las obras se concluyeron entre 1918 y 1920
Adreça: calle C/Emilio Baró, 42
Arquitectes:

Esta societat, coneguda en Benimaclet com “La Cooperativa”, va ser fundada entre els anys 1910 a 1912 per un grup d’hòmens que vivien en el terme de Benimaclet, sent la majoria d’ells obrers de la indústria i llauradors.

El document més antic de que es disposa, és el Reglament de la Societat Cooperativa Obrera “L’Ahorrro de Benimaclet” del 16 de juny de 1911.
Per a recuperar informació sobre esta cooperativa, alguns socis de la cooperativa actual, van mantindre fà anys una conversa amb D. José Buch Sanchis, el qual per ser a aquell moment la persona de més edat de Benimaclet (va arribar a tindre 101 anys) i per mantindre la ment clara, va ajudar a reconstruir la seua història.

Seguir llegint…

Abans de formar-se la cooperativa, en els anys de 1909 a 1911, havien uns 8 o 10 hòmens que portaven gènere de casa del tio Monserrat, al costat del carrer Murta, a la planta baixa que tenien llogada en el núm. 2 del carrer Manuel Castellano. L’any 1911 van decidir formar una cooperativa per a formalitzar les seues activitats. L’objectiu era el d’aconseguir preus més econòmics per als socis, que pagaven una quota anual. En 1914, es van comprar els solars on es van iniciar les obres de l’actual edifici de la cooperativa, situat en Emilio Baro 42, que es van concloure entre 1918 i 1920.

En un principi només es venia els dissabtes de vesprada, ja que llavors el poble era xicotet, només existien unes cases entre la plaça, el carrer Masquefa, el carrer Asunción de la Mare de Déu, Crist de la Providència i carrer València (hui Baró de Sant Petrillo). Per a preparar el gènere, que es venia en bosses de paper, acudien durant la setmana els socis, a fer “fatigues” en torns de 2 o 3 hores fins a les deu de la nit.

En el nou edifici es va habilitar un local en la planta baixa per a construir un forn de coure pa, quedant la resta de la planta per a magatzem i despatx de gènere per als socis. En el pis, al fons, es va construir una xicoteta vivenda per a ús del forner i en la resta del local es donaven classes de dibuix i modelatge d’escaiola per D. Rafael Amo, a qui assistien els fills dels socis gratuïtament.

En 1927 un grup de socis va formar una cooperativa de vivendes per a construir el barri de la cooperativa, del qual hui en dia queden en peu molt poques cases.
En 1940 es va llogar el local del pis a l’Ajuntament de València, que ho va condicionar com a col•legi masculí de pàrvuls i ensenyament primari amb el nom de Cardenal Reig, sent el seu primer director D. José Alcover. En este col•legi va estar fent classe el mestre, escriptor i poeta Carles Salvador, el qual també va ser posteriorment director del mateix, i també va donar classes Bonaventura Pascual. La gent el coneixia com a Col•legi Nacional, ja que en aquells temps no es deia col•legi “públic”. El col•legi tenia quatre aules en què es formaven uns 40 o 50 alumnes en cada una d’elles. Segons recorden antics alumnes, els dijous anaven a la parròquia en formació per a resar. També tenien classes de cant que impartia la Sra. Encarna.

Este col•legi no comptava amb espai de descans i, per tant, els alumnes, es passaven totes les hores escolars en les quatre aules de primària amb les que comptava. A finals dels anys 60 i principis dels anys 70 havia un mestre, D. Rafael García Reyes, que pel seu compte i risc treia tots els dimecres a la vesprada d’excursió als seus alumnes. Eixes excursions eren principalment a la platja de La Malva-rosa per a jugar partits de futbol en l’arena. Gràcies a este mestre els alumnes podien “oxigenar-se” almenys una vesprada a la setmana. La construcció en 1973 d’unes aules del Col•legi Municipal en unes plantes baixes dels carrers Músics Hipólito Martínez i Marcelino Giner, van poder motivar el tancament del Cardenal Reig, que va estar funcionant fins a 1980, quan es va rescindir el contracte de lloguer amb l’ajuntament.

En 1956 els socis formen una cooperativa de la vivenda “La Prosperitat” secció B, de Benimaclet per a la construcció de dos grups de vivendes per a la cooperativa. Les obres van donar començament en 1960 i es van situar en els carrers Mestres Bonaventura Pascual i Carmen Crespo. El carrer Manuel Castellano era l’última que hi havia, en direcció cap a Alboraya. Els carrers de Reverend José Martí, Mare de Déu dels Desemparats i Elionor Jovaní, no tenien eixida al camí d’Alboraya (hui Emilio Baro) així que per anar al barri de la cooperativa calia fer-ho per una senda des de les barraques de Tramoyeres (ver texto X), situades en el carrer València.

L’any 1974 per remodelació del local de vendes i magatzem per a fer-ho més reduït, s’efectua una donació al Museu d’Etnologia de València perquè els conserve i expose amb fins únicament culturals, els objectes següents: Balança de pesar grans amb tres pesos, cinc paletes d’arreplegar gra, una mesura d’oli, un recipient de guardar espècies, una esquadra de fuster, un embut de transvasar vi, un plat i un cabàs de palma.

Al lloc on es trobava el col.legi Cardenal Reig, actualment hi ha una Associació d’Imatge Experimental que lloguen a la cooperativa l’espai. En els seus baixos, continua funcionant la cooperativa La Prosperitat, sent presidida des del 25 de maig de 1991, per Salvador Almenar Traver, tenint com a secretari a Pascual Pastor Estors.